Font de Ca l'Escaler
Casserres

    Berguedà
    Ca l'Escaler - Clot de els barraques
    Emplaçament
    Torrent que alimenta el torrent de l'Alber
    597

    Coordenades:

    42.00902
    1.81817
    402137
    4651453
    Número de fitxa
    08049 - 56
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08048A01000039
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida.
    L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major.

    L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra.

    Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior.
    Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs.
    En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.