El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la "Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments" feta per l'Institut d'Estudis Catalans.
L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.
L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local. Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.
Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.
