Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló
Montmeló

    Vallès Oriental
    Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona)

    Coordenades:

    41.549930233017
    2.2489645332098
    437364
    4600080
    Número de fitxa
    08135 - 122
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada accessible
    Arquebisbat de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 / Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.

    També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.

    L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: Mensa Episcopal i Registra Communium. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.

     

    MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.

    MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): "Arxivo Diocesano de Barcelona" a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.

    SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.

    TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.