Festa de la Fia-faia
Sant Julià de Cerdanyola

    Berguedà
    Sant Julià de Cerdanyola
    Emplaçament
    Plaça de l'Església

    Coordenades:

    42.22369
    1.89283
    408628
    4675206
    Número de fitxa
    08903-209
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Festa Patrimonial Interès Nacional (2010). Patrimoni Immaterial UNESCO
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autor de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    La festa de la Fia-faia es celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, el 24 de desembre. Sembla que l'origen de la Fia-faia podria ser pagà, formant part d'algun tipus de ritus de culte al sol per celebrar el solstici d'hivern. Es feia una foguera dalt d'un turó, una alimara, que era com una pregària per a què el sol comencés a allargar el dia, i amb el seu foc s'encenien les faies (el terme normatiu és falla però la iodització característica del parlar de la comarca l'ha convertit en faia). Les faies són torxes fetes principalment amb les tiges seques de la planta anomenada atxa o falla que són lligades amb cordills i amb les que portaven el foc al poble. El cristianisme va fer coincidir el solstici d'estiu amb la celebració de Sant Joan i el d'hivern amb el naixement de Jesús, tot i que el calendari establert les ha modificat lleugerament.
    La festa s'inicia el 24 al capvespre, quan els fallaires, carregats amb la seva faia, pugen al Clos on s'encén la foguera on encenen les faies, des d'allà baixen en corrua fins al poble organitzant una filera de foc visible de lluny. Al poble els esperen per rebre'ls a la plaça de l'Església, on reparteixen el foc a la resta de fallaires, alguns d'ells fan volar les faies tirant-les enlaire, i comença la crema organitzant una foguera on es van tirant les faies per tal que acabin de cream, que s'acompanya del cant: "Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla" i tot seguit es fa el ball al voltant del foc. Al final es reparteix coca amb allioli de codony als assistents. A Sant Julià de Cerdanyola acaben amb un sopar i al costat del foc esperen que surti el sol, mentre els joves passen el temps fent el joc de "l'endreça" que consisteix en canviar coses de lloc a tot el poble sense que els propietaris se n'assabentin.

    L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb les falles d'estiu del Pirineu.
    Imatge cedida per l'Ajuntament.

    Pedrals Costa, Xavier (2007) La Fia-faia: ancestral, màgica, única. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de Cultura Popular Valerí Serra i Boldú.
    Pedrals Costa, Xavier (2011) "Origen de la Fia-faia". A L'Erol, núm. 110, p. 13-14.
    Santandreu, D.; Pedrals, X.; Puntas, J. (1982) "La Fia-faia". Dossier. A L'Erol núm. 3. P. 30-34.
    Simon Perayre, Neus (2011) "Música per la Fia-faia". A L'Erol, núm. 110, p. 16-17.