Farriols
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, que respon a la tipologia anomenada per Danés “estructura clàssica” i, segons una terminologia més recent, a la masia de tipus consolidat. Té planta rectangular, que ocupa una superfície molt àmplia. Els murs són fets amb carreus regulars i de bona qualitat a la façana principal i nord (tot i que amb successives reparacions), i de pedra carejada i carreus a les cantoneres. A la resta de les façanes hi ha trams fets de tapia. La façana nord s'està restaurant i s'ha obrat en part de nou amb maó. A la façana principal destaca el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat. Les obertures són fetes amb brancalls i llindes de pedra. Algunes encara mantenen l'escopidor. Es pot observar l'ampliació de l'edifici, a la part sud, pel canvi de materials. Té una petita construcció adossada a la façana sud i un interessant pou circular adossat a l'angle nord-est. A la zona sud-est té alguns coberts i un petit clos. Uns metres al nord s'aixeca una construcció força gran que servia com a pallissa, amb una era enrajolada a la part posterior.
Inscripcions en llindes: 1441 i 1489
Llinda de la pallissa: 1733 SAO (il·legible)
El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element.
Història
El topònim "Farriolenchs" apareix esmentat en la documentació del s. X, com un enclavament al peu de la "Strata Cardonensis"; el mas actual es documentat des del s. XV (1441) i en el fogatge de 1553 s'esmenta a "Ramon ala Mas Farriols". La casa fou ampliada el 1596 pel mestre d'obres i picapedrer Joan Graner, de la parròquia de Sant Pau de Casserres, i el seu ajudant Màrius Llandres de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, obres que també van comportar la construccicó del celler, l'estable, el gañiner i l'era, a més de refer cambres, finestres i portes. Annexionat al mas del Soler de Jaumàs a finals del s. XVII, fruit del matrimoni entre l'hereu del Soler i la pubilla de Farriols; el fill d'ambós, Jaume Corominas i Farriols, ja figura com a amo de Farriols el 1699.
Bibliografia
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.09
GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15.
SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 25, 30. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
