Fàbrica del Burés
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Av. del Pare Claret, s/n
    143

    Coordenades:

    41.6394
    1.85585
    404710
    4610373
    Número de fitxa
    08053 - 2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1872
    Estat de conservació
    Regular
    Molt compartimentat i afegits posteriors que tapen estructures antigues.
    Protecció
    Legal
    BCIL -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2015)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 35026)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El Burés és un nucli fabril construït a la llera esquerra del riu Llobregat, per tal d'aprofitar-ne l'aigua com a motor de la maquinària, per Esteve Burés i Arderiu. A més de les diverses naus industrials que s'hi van anar aixecant, també es construí el canal, els habitatges pels treballadors, el casino i teatre i altres edificis. El barri del Burés encara conserva bona part de l'estructura creada en el segle XIX; tot i que ara l'espai de les naus s'ha compartimentat i repartit entre diverses empreses.
    Destaca la nau principal, que consta de planta baixa i tres pisos; i on era l'antiga entrada dels treballadors, es conserva una llinda amb la data de 1874 i les inicials d'Esteve Burés.

    Provinent d'una saga de fusters de Manresa, Esteve Burés i Arderiu, que estava casat amb Ramona Borràs i Pons, va adquirir l'any 1872 una peça de terra situada al peu del pont Vell de Castellbell i el Vilar, que era una propietat del marquès de Castellbell. Feta la crida per aconseguir operaris de la construcció, començaren aviat les obres de la resclosa, que es construí provisionalment amb taulons de roure extrets del bosc del mas Carner, i del canal de cinc-cents metres. Al mateix temps, es construí una casa amb planta baixa i un pis, davant d'on s'aixecarien les naus de la fàbrica, on s'habilità una cantina als baixos i al pis es feia l'habitatge de l'Esteve Burés.
    La part de fàbrica més propera al pont aixecat el segle XV, es va acabar el mes de gener de 1874 i tot seguit fou arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del pla de Barcelona. Per a baixar la màquina s'obrí el camí que va des de l'estació de Nord al Vilar i al Baix Vilar. La segona fàbrica, la que dirigiria l'Esteve Burés, fou construïda immediata a la primera, amb la que tenia una escala comuna i el muntacàrregues.
    Els primers habitatges es construïren al costat de la fàbrica i del rec, formant l'anomenat carrer de la Font d'Ascó, pel nom de la localitat d'on eren molts dels treballadors. Posteriorment, Esteve Burés feu construir l'any 1876 un altre grup de cases pels obrers on es conformà l'anomenat carrer de Manresa.
    La fàbrica d'Esteve Burés era de filatura, amb una secció de maquinària de filatura, la de màquines contínues, la de metxeres, la de batans i les auxiliars, mentre que la dels fills de M. Puig, també de filatura, disposava de la secció de metxeres i manuars, la secció de màquines de filatura, la de màquines contínues, la de batans i els magatzems de cotó, manyeria i fusteria, a les que calia afegir la màquina de llum elèctrica i el departament de turbines.
    Situat al costat d'aquestes fàbriques, l'any 1884 es va construir el pont Nou a sobre el riu Llobregat, que facilitava la comunicació amb la ciutat de Manresa. El qui guanyà el concurs per a l'explanació i afermament del tram de carretera de Castellbell i el Vilar a Manresa va ser el senyor Llorenç Masana, per la quantitat de 24.000 pessetes, mentre que el contractista encarregat de l'obra del pont fou Vicenç Panella, per la quantitat de 29.000 duros.
    A redós del pont hi havia l'horta que el Burés arrendava als seus treballadors. Encara que una mica allunyada del nucli, hi ha la Torre del Burés, que l'Esteve Burés va fer construir per al seu fill Francesc, molt aficionat a la caça. Hi van fer un gran vedat, a les terres que havien comprat de l'heretat del Ferran, i dins una enorme cascada de pedra tosca, extreta de les terres del Cellers, de Rellinars. S'hi plantaren molts arbres portats de la muntanya de Montserrat i un pou de molta profunditat.
    La torre que hi construïren era de 20 metres de llarg per 20 metres d'ample, amb soterrani, baixos i primer pis, amb una torrassa de dos pisos. A la casa hi passava llargues temporades la senyora Eulàlia Regordosa, més coneguda popularment com "Donya Eli", l'esposa de Francesc Burès, la qual feia anar els famosos jardiners Dot, de Sant Feliu de Llobregat, a arranjar-li el jardí, especialment dedicat als roserars.
    Mort Esteve Burés i Arderiu, l'any 1893, el succeí al davant de l'empresa la raó social "Vídua i Fills de Francesc Burés", l'any 1920 ho feia Francesc Burés i Regordosa, l'any 1933 constava la societat Manufactures Llobregat i Ter i, vers l'any 1940 el nom de la fàbrica era Indústries Burés SA i els propietaris eren la família Juncadella.
    Després dels aiguats del mes de setembre de 1971, es van construir les naus de la fàbrica nova, més enlairada que l'antiga, en terrenys de la masia del Genovès.

    BACH i VALLS Josep (1894). Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés. Castellbell i el Vilar.
    Col·ectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 100, p.15. Ed. El Brogit. Agost-setembre
    Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 a 6 . Ed. El Brogit.
    FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit.
    GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar.
    MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener
    MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny
    MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost
    MASATS, Joan (1990). Ampliació de capital a indústries Burés, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pàg. 5. Ed. El Brogit. Febrer
    SARRET i ARBÓS, Joaquim (). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241.