FÀBRICA DE CIMENT / EL CIMENT / LA CIMENTERA Copons

Anoia
Carretera BV-1005, km. 0,2, 08289
Al nord del nucli urbà, al començament de la carretera BV-1005 en direcció a Veciana
459m
08071-52
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 001702800CG71B
Adriana Geladó Prat

Edifici aïllat de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per tres grans volums esglaonats construits en un terreny en pendent cap al sud, amb una zona de pati a la part superior, tocant el camí de la Serra que puja cap al cim del Morinyol. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta, amb l'excepció del volum inferior que té dos pisos (actual residència dels propietaris). En general, aquests volums presenten obertures rectangulars de grans dimensions, moltes d'elles reixades. També hi ha òculs oberts a la part superior dels paraments. Els accessos al interior dels volums són a les façanes laterals, les quals estan rematades amb frontons esglaonats que amaguen les cobertes. A la part superior de la construcció, als extrems del pati, es conserva una de les xemeneies de planta quadrada i les restes d'una altra, que fou enderrocada. Pel que fa al interior de la construcció, els sostres són altíssims, amb bigues i jàsseres de grans dimensions sostingudes per pilastres bastides amb maons. També hi ha obertures cegues i arcs de mig punt i rebaixats que comuniquen divisions interiors. Al volum superior es conserven els antics forns, formats per petites voltes de mig punt arrebossades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.
L'edifici està separat de la carretera a Veciana mitjançant un llarg mur de pedra, amb pilars sobresortits i barana de ferro. Unes escales de pedra també donen accés al jardí inferior des de la carretera.

Damunt de l'edifici, a l'altra banda del camí que puja cap al Morinyol, hi ha una altra construcció que pertanyia a la fàbrica. Presenta un estil similar al de l'edifici principal.

Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol, on es situa l'edifici. De fet, el sr. Palomas va iniciar l'activitat cap als anys 30 amb un petit cobert on fabricava el morter de ciment. Posteriorment la vendre a un metge de Barcelona, que al cap d'un any la traspassà a Joan Roca i Rigol. Fou aquest empresari el que va construir la fàbrica tal i com la coneixem actualment, durant la dècada dels anys 40 (sembla ser que el seu fill, que era aparellador, va dissenyar el projecte). La fàbrica va estar en funcionament fins l'any 1978, tot i que durant aquest període tornà a canviar de mans, passant a ser propietat de l'empresa "Roig i Manau", que va fer certes reformes a l'edifici. Un cop finalitzada la producció, l'edifici restà abandonat per un període aproximat d'uns 25 anys fins que a principis de l'any 2000, l'adquirí el propietari actual, que feu les reformes necessàries per transformar-la en un habitatge.

CLUB ESCOLAR 3C (1998). "Carrer d'en Pere Palomas". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2.
MUÑOZ, Natàlia (2006). "Breu història de la fàbrica de ciment". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19.
RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). "Copons". A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].