Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment conegut amb el nom de fàbrica Cucurny o Sepulcre de Cucurny, segons la font que es consulti, es troba en el solar que ocupava l'antiga fàbrica Cucurny; en una zona urbana amb una plaça central (plaça de la Constitució) envoltada d'habitatges i delimitada pels carrers d'Antonio Machado, Miguel Hernández i Salvador Espriu.
Segons les notícies de les troballes, correspondria a una necròpolis de Sepulcres de Fossa, datada en el neolític mig. L'any 1957 es van fer uns rebaixos d'uns 16 m de llargada i 4 m de profunditat. El mestre d'obres era M. Cartró, autor de la troballa i que explicà a Ignasi Cantarell que era una tomba formada per una fossa excavada al subsòl i una coberta de lloses gruixudes de licorella. El senyor Cantarell es va desplaçar a l'indret de la troballa, on pogué observar gran quantitat d'ossos molt fragmentats. Va recollir un maxil·lar inferior quasi sencer, un fèmur partit per la meitat i una valva de peduncle perforada, que podria haver format part de l'aixovar funerari. L’estratigrafia estava molt malmesa, però pogué apreciar que en els marges del rebaix encara s'hi veien marques de la coberta. Aquesta noticia, també la recull Josep Estrada (1967).
Les restes antropològiques han estat estudiades per J. Anfruns, J.I Oms i E. Pagès en el marc del treball de documentació de la col·lecció Cantarell, dirigit pel prehistoriador J. Bosch (Bosch, J. et alii; 1998). Ha servit per identificar que es tractava d'un individu adult, sense poder-ne determinar el sexe.
Les restes antropològiques estudiades es troben en el fons del Museu Municipal de Montmeló.
Història
Entre els anys 2010 i 2011 es van dur a terme intervencions arqueològiques amb motiu de la realització d'obres de serveis a l'indret, amb resultats negatius pel que fa a troballes prehistòriques. Les úniques estructures registrades van ser les de la fàbrica construïda l'any 1915. Els treballs arqueològics van permetre determinar l'evolució constructiva des de l'edificació de principis del segle XX fins l'abandonament (anys 80) i posterior enderroc (anys 90), així com el procés productiu del maó que s'hi fabricava.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.
BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins Arraona, núm. 8, pp. 9-32.
BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.
DÍAZ, J. BORDAS, A; MARTÍ, M. POU, R. i PARPAL, A. (1995). El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.
ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins Ampurias, núm. XXVIII, pp. 135-194.
ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins Revista del Vallès, núm. Monogràfic.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp. 3-57.
MOLINAS AMORÓS, Roger (2010-2011) Intervenció arqueològica a la plaça de la Constitució i als carrers d’Antonio Machado, Salvador Espriu, Pubilla i Miguel Hernàndez. Jaciment de la Fàbrica Cucurny (Montmeló, Vallès Oriental) setembre 2010-febrer 2011.
