Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns. Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns.
L'abandonament de l'església de Sant Jaume de Puigdemàger i del seu cementiri parroquial es va produir durant la primera meitat del segle XX, quan les poques cases que quedaven al nucli van quedar definitivament despoblades. En un moment indeterminat (que per les fotografies ha de correspondre entre 1950 i 1070), la peça encara estava en la seva posició original, falçada al sòl del cementiri, però davant l'evident perill de sostracció, actualment es troba custodiada al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.
