Estela funerària del cementiri de Puigdemàger
Els Prats de Rei

    Anoia
    Carrer Ravalet, 31
    Emplaçament
    A les dependències del Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.
    610

    Coordenades:

    41.70624
    1.54185
    378684
    4618188
    Número de fitxa
    08170-86
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Modern
    Segle
    XIV-XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    Es tracta d'una senzilla estela funerària de cronologia baixmedieval o moderna, feta d'una sola peça de pedra de sauló esculpida, amb una creu grega de braços prims i rectes inscrita a la part superior de la peça, que és més ample i de forma circular. La base té forma lleugerament piramidal allargada i l'alçada total és de 50 cm.

    IMATGE 1: Estela funerària en el seu emplaçament original (foto: Gencat.Cat).

    Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns. Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns.
    L'abandonament de l'església de Sant Jaume de Puigdemàger i del seu cementiri parroquial es va produir durant la primera meitat del segle XX, quan les poques cases que quedaven al nucli van quedar definitivament despoblades. En un moment indeterminat (que per les fotografies ha de correspondre entre 1950 i 1070), la peça encara estava en la seva posició original, falçada al sòl del cementiri, però davant l'evident perill de sostracció, actualment es troba custodiada al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.

    -MIRÓ ROSINACH, Josep M. (1986): Esteles funeràries discoïdals de la Segarra, Barcelona.