Estació del ferrocarril
Pineda de Mar

    Maresme
    Plaça de l'estació, s/n

    Coordenades:

    41.622430314649
    2.6936134323478
    474476
    4607902
    Número de fitxa
    08163 - 169
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1859
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Edifici de viatgers de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. A la planta baixa té cafeteria i venda de bitllets. L'any 2012 s’hi van fer millores dins del pla de Rodalies 2008-2015; es va eliminar l’andana central i actualment disposa de dues andanes laterals de 200 metres, parcialment cobertes per marquesines metàl·liques, una per cada sentit: Barcelona i Girona. Estan comunicades per un pas inferior de vianants amb escales i ascensor.

    Al costat de Barcelona s’hi troba un pas a nivell amb barreres automàtiques, per accedir a la platja. Hi ha un pal auxiliar del pas a nivell que és un tram de la primera via amb la secció simètrica en doble T que es va instal·lar de Barcelona a Arenys, i un cop fora de servei es va aprofitar per baranes i pals de fanals entre d'altres coses.

    És d'estil eclèctic característic del mon ferroviari, amb l'excepció del d'Arenys, amb aires toscans. Els paraments en maó vist de color rogenc, perfilats els angles en obertures, cornises i cantonades amb motllures blanques al contrast. Després es va invertir el contrast, ja que els paraments de maó es van arrebossar en color clar i les motllures en més fosc, que es com es troben ara.

    El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura  el primer ferrocarril peninsular Barcelona-Mataró. Després d'arribar a un acord amb les drassanes i els pescadors de Mataró, que volien protegir la seva activitat a la platja, el 10 de gener de l'any 1857, s'inaugura la prolongació fins Arenys de Mar. El febrer de 1855, se sol·licita la continuació cap a França, ja que el Ferrocarril de Barcelona a Granollers també ho havia fet. S'inicia un litigi amb aquesta companyia, i el juny de 1856 s'arriba a l'acord de prolongar les línies del litoral i de l'interior fins a un punt de trobada, per continuar en una línia comuna fins a Girona i França. El 18 de setembre, les comissions de les dues empreses arriben a la riera de Santa Coloma i determinen el punt de l'entroncament o Empalme, que és com s'anomenarà aquest lloc.

    La companyia opta per fer les obres de construcció de la línia directament, com ja havia fet a la prolongació de Mataró a Arenys amb bon resultat, també sota la direcció de l'enginyer català Joaquim Carrera Sayrol (1824-1890). Tot i que determinades feines s'encarreguen a petits contractistes, com ara les explanacions, infraestructures de fàbrica, instal·lació de la via i construcció de les estacions. Les obres es desenvolupen amb rapidesa; per aconseguir-ho, la mitjana d'ocupació diària és d'uns 2.000 obrers.

    El tram Arenys de Mar-Tordera de 27,971 km s'inaugura el 3 de desembre de 1859 i es connecta amb l’Empalme el 17 de març de 1862, completant el vuit català per la part nord. Per tant, l’edifici de passatgers de l’estació de Pineda de Mar (km 51,170), és un dels més antics de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament des dels inicis del ferrocarril.