Esquei del Campàs
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.
Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). "Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca". L'Atzavara núm. 7, p. 23.