Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes de l'antiga església parroquial de Sant Fost fins l'any 1936, quan fou cremada, enderrocada i espoliada. Els orígens són d'època medieval i d'estil romànic, però fou reformada abastament en el segles XVIII i XIX. Del primitiu temple romànic només hi resten visibles dos murs laterals de la nau i el petit absis semicircular que capçava el temple, juntament amb dues petites absidioles. La porta d'entrada està a ponent i també es modifica a posteiori.
Les altres restes que s'hi poden observar correspondrien a les reformes dutes a terme a l'època del barroc i al tercer quart del segle XIX, corresponents a la capella del Santíssim, adossada a migjorn, i a algunes parts de la sagristia i la rectoria.
Actualment s'utilitza per celebrar-hi casaments i esdeveniments religiosos ja que va ser reconsagrada.
Un fragment (4 x 38 x 5,5 cm) de l'ara d'altar d'aquesta església es conserva a l'església nova, construïda als anys quaranta del segle XX. Es tracta d'una peça de marbre utilitzada en època romànica, aprofitant una cornisa romana amb decoració de caràcter vegetal. Presenta nombroses inscripcions a la superfície, datades entre els segles X i XI (Mundó, 1966).
Història
El lloc Campus Sentigis, que es convertiria en Campsentelles, es documenta l'any 967, en una donació d'una casa i terres que el prevere Godregildo fa al monestir de Sant Cugat del Vallès. Però la parròquia de Campsentelles no la documentem fins l'any 978, quan fou donada amb els delmes i les primícies per Seniol a favor del seu fillol Guillem, fill d'Amat i Riquilda.
L'any 1001 ja apareix documentada sota l'advocació de Sant Fost. Posteriorment, l'any 1058, l'acta testamentària atorgada per Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, notifica que dit testador llega al seu fill Albert l'església de Sant Fost amb delmes, primícies i totes les possessions. La consagració del temple va tenir lloc el 4 de desembre de 1141, per Arnau Armengol, Bisbe de Barcelona.
El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix l'església parroquial de Sant Fost i les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.
L'any 1434 la incorporació a Montalegre dels monjos benedictins fa que els priors es converteixin en senyors feudals i barons de les parròquies de Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes, Martorelles i Santa Perpètua de Mogoda.
L'any 1504, el bisbe Gonzalo de Heredia decreta la fusió de les parròquies de Sant Cebrià i de Sant Fost, per manca de feligresos.
Fou objecte de saqueig i crema de l'arxiu per part de les tropes napoleòniques l'any 1810. Entre 1868 i 1876 s'hi va dur a terme la reforma més significativa. Poc després, l'any 1896, s'hi va construir la capella del Santíssim.
L'any 1936 fou cremada i enrunada. El 1981 els veïns i les veïnes del barri decidiren desenrunar i netejar les restes, que l'any 2006 es van cobrir amb una estructura metàl·lica.
Bibliografia
AA.DD (1991). "Sant Fost de Campsentelles", dins A. Pladevall (coord.) Catalunya romànica, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.
MUNDÓ ANSCARI, Marcet (1966). L'antic altar de Sant Fost amb les inscripcions dels segles X i XI. Sant Fost de Campsentelles.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
