Església Vella
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Sota-ribes

    Coordenades:

    41.25951
    1.76405
    396462
    4568302
    Número de fitxa
    08231 - 17
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Barroc
    Romànic
    Segle
    XI-XVII
    Estat de conservació
    Regular
    Malgrat la restauració de la coberta practicada fa pocs anys, l'edifici es troba força deteriorat.
    Protecció
    Legal
    BCIL. PGOU 1982 (Llei 9/93 PCC)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 4469
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Església situada al nucli de Sota-Ribes, davant del castell de Ribes. És un edifici d'estil barroc construït sobre una antiga capella romànica. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau coberta amb voltes de creueria, dividides en trams per arcs torals que descansen sobre pilastres. La part del creuer es cobreix amb una cúpula esfèrica que incorpora gravats decoratius. Als laterals hi ha les capelles, de dos nivells, obertes en arc de mig punt que comuniquen entre sí. Les claus de volta estan decorades amb caps d'angelets. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i un cancell de fusta, on antigament hi havia fixats angelets i canelobres. Aquesta part també queda coberta amb volta de creueria i l'absis semicircular que acull l'altar major de Sant Pere. En un costat del presbiteri hi ha la capella del santíssim i a l'altre la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria i delimitat per una barana d'obra. Des d'un dels extrems comença una escala que ascendeix fins al campanar. La única il·luminació de la nau es fa mitjançant la rosassa, situada sobre el cor. Les parets mantenen restes de pintura policromada fins a l'alçada del sòcol. Entre el paviment s'observen diferents ossaris. Dels elements que s'hi conserven destaca una pica baptismal de marbre datada de l'any 1761. L'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat i es troba cobert per un nàrtex amb tres portes, rematat per una cornisa i un petit capcer triangular i una creu metàl·lica. Al frontis s'hi observen les traces d'un campanar d'espadanya primitiu. De l'altre extrem de la façana, orientat a tramuntana, en sobresurt el campanar, de planta quadrada. El nivell superior es troba precedit de diverses cornises senzilles, i s'obre amb un pòrtic d'arc de mig punt de pedra a cada costat, excepte el que s'orienta a migdia, que és biforat. La façana de migdia està caracteritzada per diversos contraforts, entre els que s'hi intercala una gran portalada d'estil barroc coneguda com el Portal de les Ànimes. A la façana també hi són presents el mateix tipus de contrafort, entre els que s'observa un petit portal d'arc de mig punt adovellat amb l'intradós motllurat. La façana de llevant té la base lleugerament atalussada i està reforçada amb dos contraforts de poca alçada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, entre les que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa i els angles cantoners de carreus escairats. La façana principal queda tancada per un baluard, que s'obre amb una portalada d'arc de mig punt adovellat a migdia i d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra a tramuntana.

    Algunes fonts apunten que l'origen de l'església de Sant Pere es remunta al segle X, consistent en una petita capella preromànica. Aquest temple fou destruït vers el segle i enlloc seu s'hi va bastir, durant el segle XI, una capella castral d'estil romànic. A mitjans del segle XVII, es va bastir una nova església d'estil barroc sobre l'anterior, que havia quedat petita per acollir tots els fidels. Va ser construïda pel mestre d'obres Sebastià Vives entre els anys 1663 i 1664, i va sufragar-se amb els tributs extraordinaris consistents en un vintè sobre les collites de tres anys i l'aportació de personal i animals de càrrega. La construcció de l'església nova l'any 1910 va suposar que es deixessin d'oficiar misses al temple.

    CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca.
    DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia.
    PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.