Església parroquial situada al nucli de Castelltallat, dalt d'un turó i al costat de l'antic castell del mateix nom. És una construcció d'origen medieval modificada en diferents etapes però bàsicament a principis del segle XVIII, quan adoptà un aire neoclàssic. Consta d'una nau central amb capelles laterals a l'esquerra (costat nord). En la reconstrucció es van utilitzar les pedres del castell, ja derruït. Exteriorment és un edifici molt auster, pràcticament sense elements ornamentals. Està voltada tota ella d'un petit jardí i del cementiri. La portalada, a la façana de migdia, és emmarcada amb columnes i frontó d'estil clàssic. S'hi accedeix per una escalinata. A l'angle nord-oest té un campanar en forma de torre de planta quadrada.
L'interior presenta una barreja d'estils: gòtic, neoclàssic i altars barrocs. La nau és coberta amb volta apuntada. Als peus té un petit cor. El presbiteri, lleugerament sobrealçat, queda diferenciat de la nau. Al costat nord hi trobem tres capelles laterals cobertes amb volta de creueria; algunes rematades amb interessants claus de volta. La primera capella està dedicada al Roser i la segona al Sant Crist. Tot i que són d'èpoques diferents, interiorment mantenen una unitat. Els murs interiors han estat pintats en l'última restauració amb tons clars. Integrada en el mateix cos de la nau i les capelles laterals hi trobem, en un angle, la sagristia. A l'església es conserven tres retaules barrocs: el major, dedicat a Sant Miquel Arcàngel (de principis del segle XVII) i, a les capelles laterals, el del Roser (amb elements del segle XVII i XIX) i el del Sant Crist (del 1703). A la façana de migdia hi ha encastada una capelleta simple, de l'any 1691, composta per un arc amb dues imatges (sant Isidre i sant Antoni Abat). Als peus de la nau es conserva també una interessant pica baptismal de forma octogonal, protegida dins d'una capelleta coberta amb cúpula en forma de petxina.
