A ponent de l'estació de Ferrocarrils Catalans, amb les terres de la Torroja a migdia i ca l'Esquerrà a ponent. Limita al nord amb el carrer de Pi i Margall.
48
Coordenades:
41.421110596358
1.9950523577929
416022
4585993
Classificació
Número de fitxa
08157 - 50
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Contemporani
Neoclàssic
Segle
XIX
Any
1862
Estat de conservació
Bo
Protecció
Física
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPAC 18732
Accés
Fàcil
Religiós
Titularitat
Privada
6161201DF1866A0001RI (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)
Autoria de la fitxa
Ainhoa Pancorbo Picó
Descripció
Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.
El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.
El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes.
Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull.
Història
Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres.
El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.
Bibliografia
- MASSEGUR, Albert (2007). Pallejà. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.
- Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà (1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.
