Església de Sant Vicenç del Bosc
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 9. Inventari del Patrimoni Cultural. Fitxa: SCU.061.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 75.
Descripció
Ruïnes d'una església que possiblement fou construïda al final del segle X o a principis de l'XI. És de planta rectangular i capçada amb absis semicircular orientat a llevant. Està situada en un replà natural, sobre un gorg al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç. La constucció queda enfonsada en relació amb el sòl exterior al voltant de mig metre.
Les restes dels murs que s'han conservat són fets amb un aparell amb blocs de pedra desigual, que són més ben escairats a les cantonades. Els murs eren revestits amb un morter de calç i sorra, del qual queden moltes restes. El portal és situat a la façana de ponent. En els angles i en el brancal és fet amb carreus treballats. En el mur s'hi conserven filades d'opus spicatum.
A l'interior, el paviment i els graons de l'escala de l'entrada que permeten accedir-hi són fets amb lloses de llicorella, rejuntades amb morter de calç. En el frontis del presbiteri, sobre l'entrega dels repeus, en el revestiment interior s'hi troben peces de terrissa de forma triangular, amb una disposició capicuada que origina quadrats simètrics als dos costats de l'altar. També es troben set peces més de ceràmica al costat de migjorn, col·locades irregularment. Es creu que aquesta ceràmica és d’època tardoromana i podria procedir d'una vil·la romana situada a les proximitats. Centrat a la part del presbiteri, entre la nau i l’absis, hi ha un suport d’altar de planta rectangular.
Les dimensions de l'església són les següents: 10,5 metres per la part exterior, 8,25 metres per la part interior. Pel que fa a l'amplada, 4,90 metres a l'exterior i 3,10 metres a l'interior. La profunditat interior de l'absis és d'1,33 metres.
En les excavacions que s'hi van practicar, sota el paviment i a redós de l'església, s'hi van localitzar restes de l'antiga sagrera, que es mantenia intacta.
Aquesta església també es coneix com a Sant Vicenç de Vallarec.
La primera fotografia correspon a la ubicació marcada per les coordenades UTM, i s'hi pot observar l'estat actual del lloc. Les fotografies següents corresponen a l'any 2008 i van ser facilitades per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Història
Aquesta església havia estat la parroquial de Sant Vicenç del Bosc, a l'antiga vila de Cerdèvol. Tant el poble de Cerdèbol com l'església estan documentats l'any 986 en la confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat realitzat pel rei Lotari. Els pocs vestigis que resten d’aquest edifici fan difícil la seva datació concreta, tot i que la tipologia i el tipus de parament suggereixen que l'obra fous construïda al final del segle X o a principis de l'XI.
Al segle XVIII l'església ja es trobava en estat ruïnós. Els objectes de culte que contenia s'han guardat, al llarg dels anys, a la masia de Can Bell. La imatge de la Mare de Déu del Bosc, romànica i del segle XIII, es conserva des de l'any 1916 al Museu Diocesà de Barcelona. La imatge de Sant Vicenç es va perdre.
En una excavació arqueològica es va localitzar un fragment de l'ara de l'altar feta en pedra de Campanyà. També un fragment d'un ferro forjat (que podria ser la pota d'un candeler o el fragment d'una reixa) i un fragment de pedra fosca de forma corbada.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). Les nostres ermites. Edita l’autor, p. 159-161.
GALCERAN SOLANES, Octavi (1995). “Ermita de Sant Vicenç del Bosc, noves aportacions”. GAUSAC, núm. 7, p. 75-79.
MÓRA PRESAS, Francesc (1987). El romànic de Collserola. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 55-58.
RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. Gausac núm. 4.
