Escut de Rocafort
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Escut heràldic de la família Rocafort, fet en baix relleu i ubicat a la dovella central del portal del mas Rocafort. Consta d'una decoració superior, consistent en un cap d'angelet o putti, més l'escut de forma oval. Està dividit en dues meitats. A l'esquerra hi ha tres estrelles sobre la figura d'un lleó que escala una muntanya rocallosa. La imatge fa al·lusió al significat del cognom "Rocafort". A la meitat dreta hi ha dues estrelles a la part superior i un compàs sobre una rosa. Segons el genealogista Esteve Canyameres, la part dreta d'aquest escut podria fer referència a la família Sorts, originaris del mas Sorts de Moià i amb qui els Rocafort havien establert vincles de parentiu als segles XIV i XV. Però es tracta només d'una impressió, que no està confirmada ni publicada. D'altra banda, les tres estrelles també apareixen en altres escuts de la família Rocafort, concretament en un del retaule de la capella privada del mas Girbès de Llo (Alta Cerdanya), encarregat per Teresa Rocafort i el seu marit. Sigui com sigui, els símbols de la part dreta de l'escut recorden inevitablement els de la maçoneria, tot i que a mitjans de segle XVII cal considerar que difícilment la maçoneria moderna podia haver-se introduït a Catalunya.
Cal dir que el mateix escut, amb petites variants, apareix en les pintures de membres de la família Rocafort del segle XVII. Entre d'altres, els retrats a cavall que recorden els dels grans monarques de l'època.
Informació facilitada per Guillem Dalmau (estudiós del retaule esmentat a la Cerdanya francesa).
Bibliografia
CANYAMERES RAMONEDA, Esteve. "Els germans Josep i Pere Rocafort Tortades: els grans genealogistes de famílies pageses de mas del segle XVIII". Armora, Revista d'informació, anàlisi i investigació. Institució Catalana de Genealogia i Heràlica (ICGENHER), Barcelona, p. 11-41.
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 65, 71, 105-106, 114, 149, 210.
FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 57-70.