Els Romeus
Prats de Lluçanès

    Osona
    Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00856
    2.02876
    419575
    4651183
    Número de fitxa
    08171-75
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El ball dels Romeus és un ball de Carnaval que actualment es balla el diumenge de Carnestoltes per un nombre indeterminat de joves, sempre senar. El ball presenta dues parts: la correguda, que suposa un desplaçament dels balladors pels carrers, i la pitota, que es balla aturant la comitiva en algun lloc. Es balla en dues rengleres, una al davant de l'altra i destaca la figura del Pere Abat, el cap de colla, que amb unes xurriaques pica el terra per indicar les diferents figures que es fan al llarg del ball: la ziga-zaga, els ponts, el passagim, la cadena, els molinets i el cabdell. En aquesta darrera, la més vistosa, després que els balladors hagin entrecreuat els seus mocadors fent una pinya que serveix de plataforma, el Pare Abat hi puja damunt fent una capitomba. Els balladors abans vestien indumentària molt semblant a la dels ballaires del ball de bastons, però des de la seva recuperació ha variat: pantalons i camisa blanca, mocador lligat a la cintura, uns de tons blaus i els altres marronosos, faixa vermella, espardenyes de vetes blanques, camals de picarols i cinta al cap.

    Les imatges han estat cedides pel grup Dansa i Tradició.

    El ball dels Romeus és l'únic ball de Carnaval conegut al Lluçanès. Es va recuperar el 1986 gràcies a l'impuls del Grup Germanor, quan feia aproximadament un segle que no es ballava. Partint de les informacions recollides per Joan Amades, i comptant amb l'assessorament de l'Esbart Català de dansaires, es va fer una possible reconstrucció del que havia estat fins a finals dels segle XIX. Antigament, havia estat un ball d'homes, els anomenats romeus, i el privilegi de ballar-lo era hereditari. Actualment l'assaja el grup Dansa i tradició.

    AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982.
    REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002.