El Solé L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sant Climent de l'Espunyola.

Coordenades:

42.04338
1.7911
399949
4655300
08078-36
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XV?-XVI
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08077A007000380000HZ
Sara Simon Vilardaga

La masia està situada a la zona del Clot de L'Espunyola, per sobre de la riera de Sant Quintí i amb vistes vers el proper Castell de L'Espunyola, el qual li queda al costat nord-oest. La casa està construïda sobre un turó rocós, és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que mira cap a ponent. És bastida amb murs formats per un parament de carreus de pedra sorrenca els quals es troben mig amagats per un rejuntat ample que en cobreix part de la superfície, les cantoneres són de carreus més grans de pedra ben tallada i polida. Pel que fa a les obertures, la façana principal, la de ponent, a la planta baixa aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades, polides i amb els angles treballats al biaix, la clau i la dovella de cada costat han desaparegut arran de la transformació de la finestra de sobre la porta en balcó, tot substituint-les per maó massís posat vertical, els muntants són de carreus amb el mateix acabat que a l'arc. Les finestres, en conjunt a planta baixa i a totes les façanes són de mides petitones i emmarcades amb carreus. La majoria de finestres, tant a planta primera com algunes de les golfes són fetes amb llinda plana monolítica i carreus als brancals, algunes amb ampit sobresortit i també n'hi alguna amb els angles motllurats (alguna de les finestres a l'interior és amb festejador); a més també podem veure algunes finestres resultat de modificacions recents. Interiorment la casa es presenta com una estructura de tres cossos separats per murs mitgers i orientats nord-sud, perpendiculars a la façana principal. En el cos central trobem l'escala d'accés al pis superior, a l'angle nord-est hi ha les restes de la xemeneia del forn de pa, en conjunt però els espais de la planta baixa eren destinats a estables, encara es conserven les menjadores. En els murs mitgers de càrrega de planta baixa, les portes d'accés són emmarcades amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Alguns dels forjats han estat substituïts, es conserva el del cos de migdia és amb biga de fusta més o menys quadrejada i corbes. A la planta primera, al centre, hi ha la gran sala amb l'espai de la llar de foc amb l'escó a l'angle nord-est d'aquesta crugia. A l'exterior, al costat de ponent hi ha diversos annexes de planta baixa, bàsicament destinats a magatzem i corts que tanquen el conjunt per aquest costat. A la part nord hi ha les restes del paller, era de dos nivells amb coberta a dos vessans, i la façana principal orientada cap al sud, on tenia les grans obertures, eren dos obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla. Al costat sud, al peu de la casa, hi ha una tina excavada a la roca.

La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola.En el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. És el fogatge de 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola en el qual hi figura ja "En... Soler balle", la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. Molt posteriorment, ja al segle XIX comptem amb una altra referència documental, ja que la casa també es relaciona en el llistat del llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" (ACBR).

IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.