El Solà del Pou
Castellar del Riu

    Berguedà
    A la zona de Llinars
    Emplaçament
    Per sota de Cal Ratera, en la vessant sud de la Serra de Cal Jardí.

    Coordenades:

    42.13546
    1.73916
    395801
    4665586
    Número de fitxa
    08050 - 149
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Les estructures es troben molt malmeses, i la barraca té la coberta ensorrada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08049A002000230000OX
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El Solà del Pou està situat al vessant sud de la Serra de Cal Jardí, en concret en una feixa situada just per sobre de la pista forestal que hi condueix des de Cal Garriga, i en la mateixa línia on hi ha, uns metres més amunt, Cal Ratera. Actualment, sobretot és visible una barraca de pedra seca, amb el sostre ensorrat, que defineix una planta quadrangular petitona amb una una porta al mur de migdia. Aquesta estructura aprofita part dels murs d'una construcció anterior, probablement una petita caseta, i els seus carreus. Al davant mateix de la barraca hi ha un mur de contenció de les terres, definint una llarga feixa que s'extén cap a ponent. Al voltant hi ha altres murs de pedra seca, sobretot de contenció de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Uns centenars de metres més cap a ponent, es localitza una trumfera. L'estructura està molt tapada de vegetació, està bastida adossada al desnivell del terreny; en el mur frontal s'hi pot observar la boca inferior, de petites mides. Per la part superior de l'estrucutra s'identifica la boca d'accés superior, també de petites dimensions. La trumfera és coberta amb volta de cúpula feta amb pedres.

    No tenim constància de notícies documentals sobre el Solà del Pou, la seva pròximitat a Cal Ratera, la pròpia ubicació, així com les característiques de les poques restes conservades (exceptuant la barraca més contemporània), fan pensar en una ocupació també al segle XIX, coincidint amb el període de màxima activitat agrícola, ramadera i forestal de la zona. No s'identifica una estructura gaire gran al voltant de la barraca, per tant hem de pensar que l'estrucutura es correspondria a una caseta de petites dimensions, una mena de barraca com d'altres que es documenten a la zona en aquestes mateixes cronologies. Pel que fa a la barraca que s'hi alça actualment és una estructura bastida més contemporàniament, probablement per donar refugi i aixopluc.