El Saüc
Aiguafreda

    Vallès Oriental
    Camí del Saüc

    Coordenades:

    41.78564
    2.25492
    438087
    4626245
    Número de fitxa
    08014 - 40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XV-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba en estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPEC 899955
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08014A002000060000BG
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades.

    Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta "lo seuch", així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37).

    Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010.
    PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.
    SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.
    SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.