El Paso
Balsareny

    Bages
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    Carretera antiga de l'Eix del Llobregat (C-16z), al km. 65,7.
    292

    Coordenades:

    41.84011
    1.87906
    406934
    4632631
    Número de fitxa
    08018 - 335
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    002303000DG03D0001XP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Edifici situat a peu de l’antiga carretera de Manresa a Berga (C-16z) que, des dels seus inicis, sembla haver estat dedicat a bar de carretera. Consta d’un cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La construcció té un cert interès pel bon treball de l’obra a maó vist, especialment a la façana principal, que presenta una composició singularitzada per un portal central en forma d’arc de mig punt interiorment tripartit. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que és flanquejat per un eix de finestres a cada banda. El treball amb maó destaca en la decoració del ràfec i en el ressaltat dels coronaments de les finestres. A les façanes laterals, en canvi, l’obra és feta amb un altre tipus de totxo i molt més matussera. L’edifici té un cos més estret adossat al nord i un cobert més baix al sud.

    Aquest edifici ja existia l’any 1934, segons es pot veure en una fotografia panoràmica de la mina de Vilafruns feta en aquesta data (Carreté; Benéitez, 2002: 117). Devia aixecar-se durant aquests anys, quan es van construir les instal·lacions de les mines. Era un bar a peu de carretera que va estar regentat durant molts anys per Marciano Santiesteban. El nom el Paso feia al·lusió a la possibilitat de deturar-s’hi tot passant per la carretera i ha perdurat  popularment, tot i que ja fa anys que va canviar d’amo i de nom, i va passar a dir-se oficialment Bar Tròpik. En realitat, va funcionar durant molts anys com un prostíbul que va estar associat a l’època d’auge de la mina de Vilafruns, fins entorn de la dècada de 1980. La tradició popular deia que pocs dies després d’haver cobrat la mesada molts miners ja havien quedat escurats, després de passar per aquest bar.

    CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 117.

    CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.