El Molinot Dosrius

Maresme
Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars
A l'extrem de llevant del nucli urbà de Canyamars, davant de l'empresa Manufactures Canyamars
211m

Coordenades:

41.60131
2.44848
454040
4605659
08075-16
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVI
Regular
Inexistent
IPAC 41533
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Dosrius
Adriana Geladó Prat

Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.

Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars.

La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita "a sol ponent ab en Barthomeu Galceran" i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona "Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…" relacionat amb el mas "Galceran". Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona "…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…". Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: "Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…" (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme". II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). "Els molins del terme del Castell de Dosrius". Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). "El molí fariner de can Galzeran a Canyamars". Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). "Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial". VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.