El Grau Sant Agustí de Lluçanès

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Dins el conjunt històric de Sant Agustí de Lluçanès, punt quilomètric 9,000 de la carretera BP-4654.

    Coordenades:

    42.08541
    2.12694
    427792
    4659628
    08195-8
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Neoclàssic
    XVIII
    Regular
    L'edifici presenta tres etapes de construcció reunificades, un volum central i una ampliació a cada costat a més d'un aixecament de la teulada. Algunes parts dels murs de càrrega i de l'arrebossat d'aquests estan degradats i en algun cas també tenen vegetació. L'entorn constata el poc ús que es fa de la masia ja que la vegetació creix sense control, aconsellant-ne una neteja.
    Inexistent
    sí, IPA. 2
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. cad.: 004A00006
    Jordi Compte i Marta Homs

    El Grau està situada al peu del Serrat de la Barquera, sota les masies del Francàs i la Casanova del Francàs i sobre l'església de Sant Agustí de Lluçanès, a l'extrem est del Pla de Martellans.
    Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions que es van realitzar cap als laterals i en alçada i que van acabar formant un conjunt harmònic.
    L'edifici està assentat en un desnivell i està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es troba a la façana principal, orientada al sud-est. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, exceptuant la façana nord-oest que està construïda amb obra vista, i les cantonades de pedra picada.
    La façana principal, que com tot l'edifici té una composició d'una harmonia pròpia de l' estil renaixentista i atípica de l' aplicada en les masies de l'època, està vertebrada a partir d' un gran portal d' arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada on hi ha gravada la data de 1758. A la clau de l' arc hi ha incorporat l' escut esculturat del Marquès de la Quadra. També hi destaca un rellotge de sol de forma hexagonal amb restes de policromia vermella que està força degradat. A l' extrem esquerra d' aquesta façana principal hi ha una gran porta emmarcada amb pedra picada on consta la data de 1886, que correspon amb la reforma d' aquest volum.
    La majoria de les finestres de tot l' edifici estan emmarcades amb pedra picada i tenen arcs de descàrrega de maó pla a sobre, encara que a les façanes nord-est i nord-oest combinen la pedra i el maó en l' emmarcat de les obertures. També en el pis superior, que correspon a les golfes, trobem finestres construïdes en maó, destacant-hi les finestres geminades de volta de mig punt que es troben a cada extrem de la façana principal i en la resta de façanes.
    La façana sud-oest, que degut al desnivell té una alçada força superior a la oposada, presenta als seus baixos una línia d'espitlleres que donen un caràcter defensiu al conjunt.
    A l'entorn de l'edifici hi ha diversos elements constructius que pertanyen a la casa com uns estables, un cobert, una era i un viver, que està construït amb pedra i que tenia la funció de safareig i de dipòsit per emmagatzemar l'aigua que surt de la Font del Francàs, que es troba a escassos metres del viver.

    Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la porta del Grau corresponia a la porta de l'antiga catedral de Vic.

    Els orígens del Grau es remunten al segle XIII quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, fou seu de la quadra independent de Sant Agustí. El segle XVII és comprada per l'hereu del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. L'any 1754 era del comte de Clariana que la va vendre a Lluís de Carbonell Ferràs. L'edifici actual del Grau correspon al segle XVIII i està vinculat al marquès de la Quadra, títol concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell Ferràs tal com mostra l'escut que es troba a la portalada dovellada del Grau, datat al 1758. Un dels seus successors, Joan Maria Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), marquès de la Quadra, regidor degà de Barcelona i capità del seu port militar, va esdevenir senyor de la Quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
    Probablement en el mateix emplaçament hi havia hagut, des del segle XIV, una masia anomenada La Font de Sant Agustí i coneguda com el Grau, posseïda pel Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La documentació de la Font de Sant Agustí es troba recollida en el fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès.

    MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990
    MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984
    Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Volum 12. Papers de la Font de Sant Agustí. 1371-1715
    http://w7.bcn.es/nomenclator/