El Gomar
Moià

    Moianès
    A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta.
    Emplaçament
    Davant la muntanya de Pol.

    Coordenades:

    41.81674
    2.15963
    430203
    4629771
    Número de fitxa
    08138 - 24
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL núm. Catàleg 818-I. 1985
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 86, ACCN16754
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 08137A011000060000ID
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes. Presenta un nucli central a migdia, amb coberta a dues aigües sense ràfec. L'accés a l'immoble es fa per un portal adovellat modern de grans carreus regulars que hi ha al sud. La porta d'accés a la façana sud és d'estil simple amb carreus de pedra tosca i hi ha uns petits contraforts de gres vermell. A sobre hi ha una finestra amb arc apuntat d'estil gòtic, però que no és original, va ser ubicada al
    s. XVIII.
    Tot el cos rectangular de la masia que s'observa actualment és del s. XVIII, només es conserva part original a la façana de ponent i la continuació a tramuntana possiblement del s. XI.

    Durant el s. XVIII van ser afegides noves dependències, a tramuntana un cobert i un altre a llevant (pallissa actualment habitacle) encerclats per una tanca que clou la façana de migdia.
    A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la cronologia donada és s. XVII-XVIII.

    El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina.
    Durant la realització d'unas obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència. Algunes de les restes arqueològiques trobades a l'excavació estan relacionades directament amb l'ermita de Santa Eugènia del Gomà que es troba a pocs metres de la masia.
    Segons la memòria d'intervenció arqueològica realitzada l'any 2003 és molt possible que durant la Baixa edat mitjana (s. XIV-XV) la masia s'ampliés.
    L'estructura actual va ser aixecada probablement a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII en el moment d'eufòria del camp moianès.

    Arxiu Municipal de Moià.
    Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer.
    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
    Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Piera, M; Caballé, G (2003); " Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar ". 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa.
    Riera i Fonts, C (2002); " Topònims del Moianès d'origen Germànic ". Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià.
    Ubals i Picanyol, D ( 2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 84-85. Moià.