El Flequer Santa Maria d'Oló

Moianès
Al sector nord-oest del terme municipal
Carretera de servei paral·lela a l'Eix Transversal (BP-4313), al km. 22,1 camí NE uns 1.300 m
436

Coordenades:

41.88562
2.0297
419498
4637532
08258-204
Patrimoni immoble
Edifici
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08258A002000410000AG
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions modestes emplaçada en una esplanada vora la riera de Segalers. La construcció actual és en bona part una reconstrucció de la casa antiga, que fa uns anys es trobava en un estat de ruïna avançat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un cobert adossat al sud-est. Les dues plantes superiors són fruit de la reconstrucció, mentre que l'obra antiga es conserva a la planta baixa. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal central adovellat. D'aquí en amunt la casa adopta el perfil d'una masia de planta basilical típica, però aquesta forma és obra de la reconstrucció. La resta de façanes són a pedra vista, amb un estil que imita el tradicional, incloent-hi les finestres de pedra picada. A la façana de llevant el mur originari es conserva fins a una alçada major i encara s'hi pot veure una finestra antiga de pedra picada i amb l'ampit treballat.
A l'interior de la casa hi ha un altre portal adovellat, però en sentit perpendicular a la façana i encarat cap a ponent. La part que segueix a dins d'aquest segon portal és on es troben les estances més antigues. Això ens fa pensar que tal vegada originàriament la casa tenia una altra disposició i, en un moment donat, hauria sofert una remodelació important coincidint amb el moment en què es va bastir la façana i el portal actuals. A l'interior de la casa es conserven restes d'un forn de pa i, al cobert, vestigis d'una premsa i una tina.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 34 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació oral facilitada per Sebastià Vives Antúnez

Aquesta casa no consta en els fogatges del segle XVI i no en coneixem notícies antigues. Tanmateix, per la seva tipologia constructiva podria ser originària del segle XVIII, encara que no es pot descartar que tingués un origen anterior, fins i tot medieval, però amb una altra denominació.
D'aquests primers anys no en sabem gairebé res, tan sols una tradició oral que diu que al Flequer, i concretament a l'habitació de llevant on hi ha una finestra, hi van matar un carlí. Més endavant, en una llista de cases rurals de 1930 consta que el Flequer estava habitada. En bona part del segle XX la casa va estar habitada per masovers, fins que pels volts de 1970 va quedar abandonada. Entorn de 1990 l'aleshores propietari, Candido Fortino, d'Artés, la va vendre a l'actual propietari, Sebastià Vives Antúnez. En aquest moment la casa es trobava en un estat ruïnós. Les obres de restauració i reconstrucció no van poder evitar que els nivells superiors s'acabessin esfondrant. En els darrers anys a l'entorn de la masia s'hi han aixecat construccions auxiliars diverses.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109, 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 34.