Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia del Clot està situada en una zona oberta i planera que trobem en arribar a la vall de la Clusa accedint per la pista que puja a Sant Romà des de Vilada o Castell de l'Areny. Està ubicada en la part baixa i planera de la vall. La masia està conformada per diverses construccions, la casa, un parell de paller, i algunes coberts menors, junt amb un clos i l'era. La casa és de planta rectangular orientada cap al sud, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A nivell de materials constructius, tot i que es pot identificar més d'una fase constructiva, en conjunt els murs són de paredat irregular amb carreus desbastats a les cantoneres, de mides més o menys grans i acabats més acurats, segons la fase constructiva. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada a la part central de la façana és de maó massís als brancals i a la llinda, formant arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre. Aquesta tipologia d'obertures la podem veure en diverses finestres, en especial a la façana sud, i en algun dels annexes que hi ha la part del davant de la casa. També hi ha maó en llindes de finestres d'altres façanes però disposat de pla. També podem veure diverses obertures fetes en llinda plana de fusta. La disposició de les obertures a la façana principal és força regular, tot i que hi ha alguna que trenca la simetria. A la façana posterior de la casa hi ha adossat el cos del forn de pa, avui mig ensorrat. Al davant de la casa hi ha diversos annexes, que eren destinats a bestiar i magatzem que clouen conformen delimiten un espai tancat a manera de baluard, junt amb un mur de pedra que tanca el conjunt pel costat de ponent, on hi ha un portal d'accés, emmarcat amb maó massís. A pocs metres al nord de la casa hi ha un paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener disposat en perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. La façana principal té quatre grans obertures disposades a la part central, dues per planta, les de la planta baixa són de llinda en arc rebaixat i a la planta superior d'arc de mig punt, totes fetes amb maó massís als brancals i llinda.
Seguint la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, trobem la masia el Clot poc després de passar pel congost de l'Escalell i l'àrea recreativa del Clot.
L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.
Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs.
Història
Arquitectònicament la masia de Clot mostra més d'una fase constructiva, determinant una evolució cronològica amplia en que la casa ha anat creixen, ampliant-se i també realitzant-hi algunes reformes. En aquest sentit, i sense disposar d'elements que permetin precisar l'origen cronològic concret de la casa, sembla que hi ha una part més antiga almenys del segle XVII-XVIII. Posteriorment es va realitzar una ampliació del volum de la casa, potser encara de ple segle XVIII. I sembla que del segle XIX poden datar diverses de les actuacions que van implicar l'ampliació de la masia en diversos dels volums i potser alguna modificació en la casa.
Les primeres notícies documentals conegudes referides a la masia, ens relacionen la masia del Clot junt amb la de Cabanellas, pensem doncs que en aquesta època formaven part de la mateixa propietat. Es tracta d'informacions cadastrals conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, el més antic és de 1716, en el qual hi ha consta "lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell". Entre les dades que es relacionen, terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també "per la casa" i hi consta també l'import referent al personal de Joan Viñas masover, al personal de Joan son fill, i al personal de Antoni,l'altre fill. En aquest moment consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el següent cadastre de 1717, consta "lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici" (de la Quar), en aquest, les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas.
És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa del Clot, és en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha la referència a el Clot i hi consta Pedro Seguil, en aquest ja apareix per separat de la masia Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, en que cadascuna consta amb un registre.
En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura el Clot entre les diferents anotacions.
Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta el Clot identificat amb el número 113, i consta que hi vivien setze persones, dos matrimonis, el matrimoni gran i alguns fills d'aquest, entre els quals l'hereu que sembla que és el cap de família del matrimoni jove, i també dos fills d'aquest matrimoni, a més de la padrina, junt amb cinc mossos o treballadors.
Bibliografia
ROSELL, Alexis (1978). "Els noms de lloc a la Clusa". Muntanya, núm. 698, agost 1978.
TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.
VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona
