El Bosc
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra. a St. Joan d'Oló 1,5 km i camí de l'Estany 3 km fins St Miquel. Aquí camí N i N-E 1.200 m
    637

    Coordenades:

    41.87668
    2.05667
    421725
    4636514
    Número de fitxa
    08258-160
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XIV-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A004000230000AY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes per ambdós costats: al torrent del Bosc al sud i a la riera d'Oló al nord. Se'n conserven els murs de manera desigual però en general fins pràcticament a l'alçada de la coberta. Consta d'un gran cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis i golfes) més un cobert aïllat al sud-est que era la pallissa, junt a un femer semi-soterrat cobert amb volta de pedra. La casa es devia bastir en diferents fases. Probablement la part de llevant és la més antiga. És aquí on hi trobem una finestra de tradició renaixentista decorada amb arc conopial. Per la cara interna aquesta finestra té un festejador i, al seu costat, una interessant aigüera. Posteriorment (als segles XVIII o XIX) la casa es devia ampliar cap a ponent, on s'hi van afegir també alguns cossos adossats. La façana principal estava encarada cap a migdia, que és precisament la part que es troba més esfondrada. Els murs dels cos principal són fets amb carreus més o menys escairats. En canvi, els cossos de ponent tenen un parament més irregular i amb pedra més petita. En general la casa té poques obertures, i solen ser amb llinda de fusta.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 46 (Pla Especial Urbanístic 2011)

    Aquest mas és d'origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Bartomeu del Bosc de Buscanes. Cal diferenciar-lo d'un altre assistent: Guillem des Bosc de la vall d'Aguiló. En el fogatge de 1515 hi consta "la casa de Bosch de Boscanes", i en el fogatge de 1553 hi apareix Jaume Bosch, però també s'esmenta: "Joan Bosch esta a Ronis". De tot això es pot interpretar que originàriament aquest mas era conegut com a Bosc de Boscanes, per diferenciar-lo de l'altre mas també denominat Bosc de la mateixa parròquia. Aquest altre devia estar situat prop de l'antic castell d'Aguiló, a la vall d'Aguiló, i no ha arribat fins als nostres dies. Ambdós formaven part de la parròquia de Santa Maria d'Oló i eren habitats per famílies que tenien el cognom Bosch. En aquest segle XVI devia ser un mas força pròsper. En dóna testimoni el magnífic finestral amb arc conopial renaixentista. Durant els segles XVIII i XIX va acabar de créixer fins a convertir-se en un gran casal, però no en coneixem notícies concretes. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 el Bosc consta com a habitada. El 1989 la masia ja estava en ruïnes.

    PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 107, 108, 110.
    SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 46.