Dolmen de Can Gurri Vallromanes

    Vallès Oriental
    Bosc de Can Malloles
    Des del Coll de Can Corbera, seguir el camí carener cap al vessant est

    Coordenades:

    41.5214
    2.28027
    439949
    4596890
    08296-4
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Edats dels Metalls
    XXII-VIIaC
    Regular
    Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades.
    Legal
    Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. J-18,J-19 . Jaciment. El.d'Interès
    Si (CC.AA.35.40.02)
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    Ref. cad.: 08297A00400004
    J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP)

    Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria.
    A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res.

    Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri).
    A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.
    Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.
    A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.
    La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari.

    Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes.

    ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers.
    ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)". I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona.
    GUILLEUMES, Antonio (1953) "Dolmen de Can Gurri" Noticiario Arqueológico Hispánico,II.
    LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) "El Maresme durant l'Eneolític", a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13.
    UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona.