Creu del Pla Santa Maria de Miralles

Anoia
Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes
Al peu de la carretera a la Llacuna BP-2121 prop de la Carrerada que ve de la Múnia
613

Coordenades:

41.48266
1.51867
376329
4593398
08257-108
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Gòtic
XV
Regular
Erosió i desgast
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Religiós i/o funerari
BCIN (decret creus terme); NNSS ajuntament 2002
IPAC 5839
Fàcil
Ornamental
Privada
Ref. Cad.: 08103A00200140/08257A00909004
F. Xavier Menéndez i Pablo

Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.

Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret.

Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.

Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)