El sanatori antituberculós de Puigdolena va ser construït per l'arquitecte Antoni Fisas i inaugurat l'any 1933. L'arquitecte fou assessorat per Maria Planas i Cabot, qui va encarregar la seva construcció, i pel Dr. Francesc Ribas Soberanos. Maria Planes havia estat en alguns sanatoris de Suïssa dedicats a la tuberculosi, malaltia que patia el seu pare, coneixements que va utilitzar per la construcció d'aquest edifici. El sanatori va començar a construir l'any 1930 i inicialment la documentació parlar del sanatori de la Rovireta tot i que l'any 1933 se li posar oficialment el nom de sanatori de Puig d'Olena. Aquest sanatori es va convertir en la institució més avançada del país, tant a nivell arquitectònic, tecnològic i professional. Dins el personal d'atenció als malalts hi havia una comunitat de les Dominiques de l'Anunciata. L'any 1954 el sanatori va tancar per manca de malalts però el setembre del mateix any va obrir novament per acollir infants amb sota la responsabilitat de l'Associació de la Mare de Déu de Fàtima, sota el nom de Casa de Família, experiència que va durar poc temps. Entre els anys 1955 i 1988 i sota la direcció de les Dominiques de l'Anunciata passa a ser preventori i centre residencial d'infants. A partir del 1989 va convertir-se en un centre col·laborador de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya. A partir de 1996 passà a ésser Centre Residencial d'Acció Educativa de Menors (CRAE) amb la particularitat que els acollits, per una millor integració, es distribueixen en escoles dels nuclis de població més propers.
