Cova Simanya (Cova Simanya Gran)
Sant Llorenç Savall

    Vallès Occidental
    Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat.
    Emplaçament
    Montcau

    Coordenades:

    41.67412
    2.00907
    417516
    4614069
    Número de fitxa
    08223 - 139
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles.
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    BCIL (PGOU 24/05/1983, DOGC 397 d'11/01/1984)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    3235
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Laura de Castellet i Ramon
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.

    L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.

    Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes  del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.

    La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.

    AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.

    CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.

    FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell.

    FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.