Costumari

Súria

Determinades costums, encara que avui es troben pràcticament oblidades, han estat patrimoni comú de la gent de Súria fins ben entrat el segle XX. Així ocorre amb fets de diversa consideració dels que s'ha pogut tenir constància tant des de la informació oral directa com mitjançant la lectura de la bibliografia que sobre la base de les recopilacions orals existeix al respecte. En aquesta fitxa, per tant, es recullen, tan sols, aquell grup de costums locals que es troben perdudes. DINAR DE DIFUNTS. Segons informació oral del Sr. Ramon Fàbrega, l'any 1931 ell havia assistit, a casa seva (cal Belga) a un d'aquests menjars comunitaris que sembla que eren costum en molts llocs de la Catalunya central, (RIU, 1982). En aquesta ocasió, i segons el seu record, desprès de l'enterrament, al tornar del cementiri, amics i familiars eren convidats a un gran dinar que havia estat fet per la jove de la casa, ajudada per altres dones, i que consistia en un escudella amb carn d'olla, pollastre, amanides, vi i postres de músic. Al mas Salipota, cap el 1937 es va celebrar, així mateix, un dinar de difunts. A cal Planés, cap el 1960, quant es va morir el padrí, una dona jove de la casa es va posar a l'entrada i amb una galleda anava rentant les mans de la gent que passava a dinar a la casa desprès de l'enterrament (Informació oral de Carme Castellà Peramiquel, de cal Planés). A la casa del Poble Vell de cal Sastrunyo, e la dècada de 1960, Mn. Gassol informa que va assistir a un enterrament i que va observar com les dones s'afanyaven per a fer el dinar per a tothom en un temps en que les comunicacions ja no resultaven un problema. TAPIAR LES PORTES. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. A cal Planés de les cases del Samontà hi ha una estança amb dues portes tapiades i una tercera en ús. CAP DE DOL: El dol el portaven els dos veïns més propers al difunt, normalment, un home i una dona, el cap del dol, però, era el veí més proper. (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol) PA D'OFERTA Quant moria una persona, la família portava durant un any, a la missa major del diumenge un cistellet amb espelmes espirals de cera ple de pa d'ofrena. Per aquest motiu era una dita normal entre mossens "has menjat molt (o poc) pa d'oferta (a tal parròquia)" o bé "m'he fet un tip de menjar pa d'oferta" per significar que s'havia estat molt o poc temps en una parròquia (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol). AMUNTEGAMENT DE PEDRES AL CLOT DE LA FOSSA; El Clot de la Fossa s troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.