Conjunt de tres cases / Can Canudes

Granollers

En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.

Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).

Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001). El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los "els nariguts de cal Pinyoner" (GARCIA-PEY, 1990).