Conjunt de cases del carrer Garbí
Capellades
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al llarg del carrer hi trobem dues tipologies constructives . El tram de llevant del carrer que surt al carrer Major, incorporat al nucli antic, de cases entre mitgeres de tres i quatre plantes d'alçada i el tram de ponent en el estaquen una majoria de cases aïllades de tipologia ciutat jardí.
El primer tram de cases entre mitgeres de planta baixa, i dues o tres plantes pis i golfes amb pati a darrera. Presenten coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Algunes de les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, els quals recolzen en sòcol estucat de color verdós.
En el segon tram de cases unifamiliars aïllades rodejades de jardí cal senyalar el curt tram a migdia del carrer amb tres cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis.
En la majoria dels casos son babitatge i habitatge i comerç. El tram de cases entre mitgeres és representatiu de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. Les núm. 11, 13 i 15 estan composades amb un sol eix desplaçat a la mitgera. De les cases aïllades cal senyalar els núm. 30, 31, 32, i 35
Història
A inicis del segle XX, es va iniciar de forma modesta el procés d'ampliació i urbanització del carrer Garbí el seu procés d'urbanització. El principal motiu fou la construcció de la fàbrica d'electricitat de Florenci Pol inaugurada el juliol de 1908. La següent fita fou la construcció de la torre de Josep Guasch Orts (acabada el 1917). Durant la dècada de 1920 s'hi va afegir la torre de Pau Fortuny. Bona part dels espais a urbanitzar havien estat des de temps antic propietat de la família Prats, coneixent-se aquesta part central del carrer com "Camp del Prats".
El carrer de Garbí va rebre des de 1931 el nom de Leopold Ribot, en homenatge al mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX.
El 1933 i el 1934, es va completar el procés d'obertura del carrer com a resultat de les obres realitzades per a la construcció de la piscina promoguda pel "Patronat Capelladí de l'Esport de la Natació"
La inestabilitat política viscuda durant la dècada de 1930 va dificultar la continuació del procés d'urbanització, però un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939 s'hi van sumar nous edificis: la casa de Joaquim Romañá i Cal Paiés. El procés es va anar completant durant les dècades de 1940 i 1950 amb la construcció d'una nova sèrie de torres (Cal Titulata, Cal Veà i Cal Ramírez) i de l'edifici de la Caixa de Pensions. Amb aquestes obres el carrer va assolir el seu aspecte actual, amb alguna nova edificació al darrer quart del segle XX.
Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) va recuperar el nom de carrer de Garbí (tot mantenint un esment en homenatge a Leopold Ribot).
Bibliografia
GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
MUSET PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma
TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES
ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES
ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA
