Aquest conjunt d'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).:
1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda,
2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada).
3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola.
4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal.
5. Cal Sassó, avui totalment modificada.
6. L'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals.
7. L'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal.
La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana.
Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l'estació (Faura Arís, 1996: 145).
A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d'un plataner, un rètol que deia "Barri de l'Alegria".
