Cobert de l'era de Gaià 2
Gaià

    Bages
    Nucli de Gaià
    Emplaçament
    Carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), km. 5
    480

    Coordenades:

    41.91629
    1.92521
    410871
    4641041
    Número de fitxa
    08090 - 165
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    0912501DG1401S0001EL
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Cobert d'una antiga casa de pagès que estava situada a l'altre costat de l'era del Prat, al nucli de Gaià. Concretament, al nord de l'era. Juntament amb un altre cobert, és l'únic testimoni d'un grup de cases que hi havia en aquest sector. Consisteix en una petita edificació de planta rectangular, d'una sola planta. Els murs són de maçoneria i la coberta a un sol vessant. A la façana est té una porta, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Queda aixoplugada sota un porxo força ampli, elevat sobre una plataforma de pedra. A l'interior es conserva una premsa que va funcionar fins èpoques força recents. La utilitzaven els propietaris del Prat i diversos pagesos. En aquesta zona també hi havia un trull d'oli, que va funcionar fins a mitjans de segle XX.

    Entorn de l'església parroquial de Gaià hi ha documentada l'existència d'una sagrera l'any 1375, però aquet petit nucli de cases no va prosperar, tal vegada perquè el mas el Prat va absorvir la resta de cases. En general, la Rectoria es va quedar les terres situades al nord (on al segle XVII va sorgir el Raval) i el Prat les terres situades al sud. Així doncs, en terrenys del Prat i a l'altra banda de la seva era es va construir un altre grup de tres o quatre casetes. No sabem en quina època i no en coneixem cap notícia documental. Sembla que devien ser masoveries del Prat o cases per als seus parcers. Però no sabem ni tan sols com es deien aquestes cases, que ja existien al segle XIX. Sembla que en la que es troba més al nord l'últim habitant va ser un home que feia de correu. Al segle XX ja restaven abandonades però es van mantenir dempeus fins a mitjans de segle, i després van entrar progressivament en ruïna i només n'han quedat els dos coberts.