Cisterna
Castellbell i el Vilar

    Bages
    La Planelleta
    182

    Coordenades:

    41.65332
    1.86947
    405865
    4611903
    Número de fitxa
    08053-325
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A005000300000OA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Cisterna ubicada al pla de la Panelleta, accedint des de Sant Vicenç de Castellet, deixant el camí del Padró a mà dreta, i agafant el camí de la Font del Lledó a mà esquerra. Només pujar el carrer asfaltat, a mà dreta hi ha una feixa conreada de secà, amb una barraca amb cobert de fibrociment. Al costat de la construcció hi ha un regueró que recull les aigües d'escorrentia. El regueró es troba entre el pla d'ametllers i el tros de terra conreat amb secà.
    La cisterna està construïda amb lloses de pedra i arrebossada amb morter. És de planta rectangular. Mesura 1,70 metres de llargària per 0,80 metres d'amplada i 0,90 metres de profunditat. La coberta s'ha tancat amb varies lloses de pedra disposades horitzontalment, deixant la boca al descobert.

    La cisterna es tracta amb tota seguretat d'un element d'aprofitament d'aigua relacionat amb la barraca ubicada a una trentena de metres, per sobre del regueró.

    Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.
    També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la "bouillie bordelaise" és originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització.