Cementiri de Montclar
Montclar

    Berguedà
    Nucli de Montclar
    Emplaçament
    Al nucli de Montclar, al costat de l'església

    Coordenades:

    42.01834
    1.76524
    397769
    4652550
    Número de fitxa
    08130 - 114
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    El cementiri de Montclar es troba al centre del nucli urbà, al costat de l'església parroquial. Es troba tancat en un recinte que delimita amb l'entrada a l'església per llevant, i amb un mur que delimita amb la plaça per ponent i migdia. Està tancat amb una porta de reixa que dóna accés al cementiri des del jardí d'entrada a l'església, és de ferro i porta la frase AVUI JO DEMÀ TU 1912. El cementiri és un espai enjardinat que té alguna tomba al paviment que ara està enjardinat, i una zona de nínxols a l'extrem nord del conjunt. A més de la porta d'entrada, destaquen alguns elements, com la creu de pedró que està ubicada al centre, altra creu de ferro amb peu de pedra i la inscripció 1920 que era d'una sepultura.

    L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; s'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII. El cementiri de Montclar ja existiria en època medieval, tot i que possiblement s'estendria al voltant de l'església, tal i com testimonia la troballa d'una tomba. La ubicació tancada del cementiri actual correspon al costum d'ubicar els cementiris el més allunyat possible dels nuclis urbans, motiu que va provocar fer un tancament dels recintes des de finals del segle XIX i inicis del XX.