Cementiri de La Manresana
Els Prats de Rei

    Anoia
    Nucli de la Manresana
    Emplaçament
    Al nucli de cases de la Manresana, al costat de la seva església.
    655

    Coordenades:

    41.69605
    1.55253
    379554
    4617042
    Número de fitxa
    08170 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Social
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. Carrer del Cloquer, 5 (08500 Vic)
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    Ubicat a uns 80 m al sudest de la torre del castell de la Manresana i adossat a la façana nord de la capella de Sant Andreu, s'emplaça el petit cementiri del nucli de cases de La Manresana. El clos murat, de planta rectangular i tancat per murs de pedra, està perfectament camuflat entre grans arbres. Amb la reixa d'accés a l'oest, al mig del recinte uns xiprers marquen el camí fins a una modesta zona de nínxols porxada, ubicada a la paret de l'extrem est. Atès que Sant Andreu de la Manresana seria en origen la capella castral del castell de la Manresana, aquest cementiri ha de tenir els seus orígens també a l'Edat Mitjana, com ho demostren les esteles funeràries trobades al lloc i avui reubicades als flancs i coronament de l'entrada d'arc ogival al clos sagrat. Actualment, el cementiri està rodejat de cases i coberts agrícoles.

    Durant l'Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, els cementiris s'ubicaven al costat de les esglésies, i hom rebia sepultura al costat de l'església on havia estat batejat. A partir del s. XIX, però, amb el creixement dels pobles i ciutats i la implantació de nous hàbits higiènics públics, poc a poc s'anaren traslladant els cementiris a les afores dels nuclis urbans. Per això, casos de cementiris com els de la Manresana són excepcionals testimonis vius d'aquestes costums passades.
    Molt a prop d'aquest antic cementiri hi ha els vestigis d'una necròpolis excavada a la roca que seria el seu precedent més immediat, seguint el model cronològic documentat també al petit nucli de cases dels Seguers.