Cementiri de Cabrera
Cabrera de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes.
Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae.
Història
La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït.
Bibliografia
ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969.
PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202.
RIBAS, M.. "La necròpolis de Vilassar de Mar". La Paraula Cristiana. 4.
RIBAS, M.. "La Romana Iluro". La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36.
RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93.
SERRA RÀFOLS, J. de C.. "Baetulo-Blandae". A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53.