Cementiri
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Recinte sepulcral delimitat a ponent per la Riera de Premià, a llevant pel carrer de la plaça i a migdia pel carrer de la Mercè. A la banda nord el carrer de la plaça s'uneix amb al riera en cunya. El nucli original era més petit, una ampliació moderna allargà el recinte fins el carrer de la Mercè, fins aquell moment arribava a l'alçada del carrer Núria. La part antiga està dividida en dues parts: la meridional i la septentrional. S'entra pel costat de llevant de la part meridional, en aquesta zona és on trobem els dos panteons més monumentals, el de la Família Puig i el de la Família Roura. A l'entorn hi ha els carrers de nínxols. Des d'aquest punt, s'accedeix a la part septentrional, que té planta triangular per la morfologia del terreny. En el centre hi ha una creu i al fons l'ossera i una capella. En l'interior entre la porta i el petit altar es troba el marbre de la fossa. És una zona enjardinada amb arbres i bancs de pedra.
Història
Quan Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, encara no tenia cementiri. El municipi ja s'havia independitzat cinc anys abans, l'any 1836. Quan es va produir la primera mort, es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià. Però es veu que la segregació de la parròquia no va caure gaire bé a alguns i aquella mateixa nit, van desenterrar el difunt, el van col·locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.
Bibliografia
MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). El concepte de poble a Catalunya: un cas concret; dins Full Informatiu de l'AECC - Servei Tècnic del Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de mar, núm. 28, maig de 1992, pàgs. 5 - 7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.