Castell de Voltregà
Les Masies de Voltregà

    Osona
    El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà.
    Emplaçament
    Camí a Sant Martí Xic per Serratosa, BV-4608, km 15-16

    Coordenades:

    42.01017
    2.20645
    434290
    4651210
    Número de fitxa
    08117-48
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    X
    Estat de conservació
    Dolent
    El conjunt necessitaria una excavació arqueològica per a establir la forma i l'ús de les seves estructures.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN: R.I. 51-5534
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    sí, IPA
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 011A00004
    Autoria de la fitxa
    Natalia Salazar -ArqueoCat SL-

    El seu estat de ruïna total fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes dibuixades per Josep M. Pericas al començament de segle XX. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte, emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreuons simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls. Només al recinte superior l'aparell assoleix una certa regularitat. No creiem pas que aquesta estança tingués gaire alçada.

    Se'n tenen notícies des del segle X: "castro voltregane" el 902; "castro voltregano", el 916. És, per tant, un dels castells primerencs del comtat d'Osona. A partir d'aquestes dates l'aparició del terme del castell de Voltregà sovinteja en la documentació. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona, i com a tals, el comte Ramon Borrell donà aquest castell a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona, formant part d'un lot de castells que eren la dotació nupcial. Aquesta dama, el 1023, empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I aquest castell, entre altres, com a garantia de la pau que li havia jurat. El domini feudal del castell aviat es complicà amb diverses infeudacions. El 1055 l'escala feudal era la següent: els comtes de Barcelona, el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, Amat Elderic d'Orís, senescal dels comtes, Sal·la de Voltregà i Arnau Argemir. En la castlania apareix al segle XII el llinatge Sant Hipòlit. El 1171 figura la senyoria dels Montcada, i més tard els Queralt, com a continuadors dels Montcada i dels Amat, a reserva dels drets episcopals de Vic. El 1358 el vescomte de Cabrera, ja comte d'Osona, declarava tenir el castell de Voltregà amb tota la jurisdicció. Però els Cabrera no dominaren gaire el castell, ja que el 1370 el vengueren, junt amb la quadra de Conanglell i la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig. A partir d'aquest moment, el castell de Voltregà no patí cap més alteració en el domini superior, ja que fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals els bisbes de Vic foren els senyors del castell de Voltregà. La documentació no proporciona cap altra referència sobre l'edifici del castell que la seva utilització com a tal a la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, durant una part de la qual serví a les forces de la Generalitat, però al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.

    PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; ADELL, Joan-Albert (1986). "Castell de Voltregà", Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.415-418. CATALÀ, Pere (1982) "Castell de Voltregà", Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].