Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes del Castell de Puigarbessós són escasses i molt amagades per la vegetació. Es conserven i es poden observar algunes restes de murs. Les restes de murs conservats mostren un aparell fet de carreus desbastats de tall rectangular, units amb morter de calç argilós, els carreus estan disposats més o menys en filades i cercant una col·locació a trencajunt. De les diverses restes de murs visibles de les qual el pany de paret més ben conservat compta amb una alçada visible de quasi cinc metres i una llargada d'entorn al vuit metres. És destacable la presència d'alguna traça de finestra, així com alguna cantonera força ben conservada.
L'emplaçament de les restes permeten vincular aquest castell amb una funció eminentment defensiva i de vigilància, ja que es troba situat en una zona amb molt bona visibilitat vers la una extensa àrea de la vall del riu Llobregat, des de Cercs i fins a de Pedret; la seva ubicació és per sobre i a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Vilada. El bon camp visual també inclou el domini sobre part del camí que comunica Berga cap a la Portella tot passant pel pont de Pedret. A nivell de visibilitat, també té contacte directe amb altres punts castellers o de possible control visual.
Història
Les referències documentals publicades o conegudes que esmentin el castell són realment molt escasses. En aquest sentit, del segle XII consta una referència a l'indret, en relació a una notícia en que el comte Ramon Berenguer IV va cedí el lloc de Puigarbessós i altres indrets del Berguedà a Hugh de Peguera, com a mostra d'agraïment per l'ajuda rebuda arran de la conquesta de Tortosa. Posteriorment, al segle XIV, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga realitzà una permuta al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Puigarbessós; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109)
Bibliografia
CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida.
PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 4. Ajuntament de Cercs
SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga
SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.