Castell de la Guàrdia

El Bruc

Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena "Bonifaci, dit la Guàrdia", i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom "Saguàrdia") i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits "la Guàrdia" o "Saguàrdia". El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el "castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia", el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona "meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati", n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava "de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia". En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets.