Castell de Foix Torrelles de Foix

Alt Penedès
Turó de Foix
Turó de Foix, al costat del Santuari de Foix
645

Coordenades:

41.41465
1.5632
379922
4585785
08288-1
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XI
Dolent
El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN-1652-MH
Si-RI-51-0005747
Fàcil
Sense ús
Privada
08288A0440006
Ainhoa Pancorbo Picó

Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.

El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de "Fodox" amb els seus feus i "altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona" al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.

AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). "Santa Maria de Foix". Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). "Castell de Foix". A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125