Castell de Cabrera L'Esquirol

    Osona
    Sant Julià de Cabrera
    A poca distància al nord del santuari de Cabrera.
    1.306 m

    Coordenades:

    42.07604
    2.40725
    450968
    4658389
    08254-111
    Patrimoni immoble
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    XI-XV
    Dolent
    Es conserven molts pocs vestigis del castell.
    Legal
    • BCIN
    • National Monument Record
    • Defensa
    BCIN, núm. registre 1413- MH R.I.51.5698 (1949).
    Sí, IPA.: 1592 / CC.AA.: 11837.
    Difícil
    Científic
    Privada
    08254A008000030000KO
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.

    El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents.

    La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).

    FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). "Els Comtats d' Osona i Manresa". Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) "El castell del Cabrera". Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) "El castell de Cabrera". Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.