Cases Noves del Collet Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    A la zona coneguda com "Les cases noves del Collet"
    A les cases noves del Collet. Ctra C-16 Pk. 113.5 al pla dels Fangassos al costat dels Bombers
    706,1

    Coordenades:

    42.21981
    1.87164
    406874
    4674798
    08099-123
    Patrimoni immoble
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    XX
    1898
    Pere Pujol i Thomas
    Regular
    Es mantenen habitats. Al pont li manca una racada que se la va emportar el riu i ha estat substituïda per una passarel·la de fusta.
    Inexistent
    Si. Núm. 3430 IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    002201600DG07F
    Pere Cascante i Torrella

    Bloc d'un conjunt d'habitatges d'ús obrer i construïts a la dreta del Llobregat en una plana situada entre la finca dels Fanagassos i el Collet d'Eina pròpiament dit, juntament amb altres construccions com ara el pont que travessa el Llobregat. El bloc d'habitatges té una planta rectangular allargassada amb una orientació nord-sud i compostos per una planta baixa, dos pisos i coberta a tres vessants. L'aparell de la planta baixa és de pedra amb els bastiments i cantonades de les obertures seguint els clàssics exemples de l'arquitectura industrial i obrera de finals dels segle XIX i principi del XX. La façana principal orientada a l'est hi té una sèrie de 17 finestres quadrades a cada pis. L'accés als habitatges es realitza mitjançant escales exteriors d'ús comunitari. L'altre element que forma part del mateix conjunt és el pont que salva el Llobregat en aquest indret i que se'l coneix com a "pont del collet". Es tracta d'un pont de tres arcades amb aparell de pedra i obra vista als ulls i coronaments. Està en ús per passar a un costat i a l'altre de la colònia

    Encara en ús i habitades. Se n'ha refet la coberta i s'han pintat les façanes recentment.

    Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Rül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. " la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.". El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, ala família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Els pisos van ser adquirits per l'empresa de Carbones de Berga S.A i el 1989 i 1990 van ser restaurats afegint-hi un pis més i una nova coberta. Actualment estan habitats i s'empren com a segones residències

    BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). "1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir". Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). "La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas". Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS;,ROSA i SELLÉS ROSINYOL,C (1997) "Cementos Collet". Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica