Conjunt d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter que tenen un mateix origen tipològic que cal buscar en les cases de cós, però que s'han transformat individualment seguint patrons diferents.
Al seu davant disposen de patis rectangulars a pla de carrer i que generen un espai exterior particular i característic.
La casa del número 46 és la més destacable per les transformacions del segle XIX. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; a la primera planta amb un balcó continu amb dues obertures; a la segona planta amb dos balcons i a les golfes amb dues obertures rectangulars. Totes les obertures són arquejades amb arc escarser i els balcons estan suportats per mènsules treballades amb caps de dona.