Casa Vella del Bellver
Tagamanent
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes de basament de parets que indiquen la presència d'estructures d'habitat. El nivell conservat és d'aproximadament 0'5 m de carreus ben escairats i de tamany variable de pedra local, lligats amb fang. Aquestes estructures presenten característiques variables, amb amplades de gruixos diversos. S'observen les evidències de les pollegueres de les portes, però no s'han conservat finestres ni altres obertures.
Història
Coneguda com la Casa Vella de Bellver, el mas Prat o la Rectoria Vella; aquesta construcció de cronologia constructiva indeterminada, apareix esmentada al segle XIX, en un document del 1830 on es fa referència a un tros de terra conegut com mas Prat vulgo la Rectoria Vella que "dista de la Iglesia mitxt quart, ab casa en dita terra...posseida per Isidro Castellseguer" i que limitava amb el mas Bellver, can Coll, i el Solà. Al llarg del mateix segle s'esmentarà diverses vegades en el registre de la propietat i el els Amillaraments del 1861, arribant a sortir en el cadastre de 1946.
Com ja s'ha esmentat, la dificultat de datar-la cronològicament s'agreuja per la manca d'elements arquitectòncs i constructius definitoris. Hem de pensar que aquest mas tindria els seus annexos agrícoles i ramaders, junt als seus espais de conreu i que tot i la seva connotació antiga, donada per l'adjectiu "vella", la seva cronologia no seria molt reculada.
Bibliografia
AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers.
